domingo, 28 de agosto de 2016

Alcestis

Descendió vestida de luto, hermosísima, con la resignación que solo puede otorgar el sacrificio por amor de una mujer humana. La joven Alcestis descendía ante mis ojos con la rendición y el orgullo en la mirada. Se sorprendió tanto cuando le dije que ella no pertenecía a este reino, no en aquel instante, que no le correspondía tal destino ni tal fin. En sus bellos ojos oscuros sólo cabía el desconcierto y el miedo.
El terror hacia la muerte de aquel en cuyo lugar quería morir.

Pero yo, yo que fui arrastrada a los infiernos en contra de mi voluntad. Yo, que a pesar de mi desdicha pude emerger intermitentemente al exterior y respirar el oxígeno en compañía de los árboles, pude tornar a sentir la suave brisa y humedecer mi cabello con las lluvias primaverales una vez más.

Jamás permitiría que te quedarás aquí, niña enamorada, niña boba que fuiste entregada a tu esposo cual trofeo. Yo te salvaré Alcestis. Como salvaré a todas las mujeres mortales cuyo sino se encuentre fugazmente en mis manos.

6 comentarios:

  1. como me comentaste lo del catalán te he traducido esta entrada...espero que te guste! saludos!

    ALCESTIS
    va descendir vestida de dol, bellíssima, amb la resignació que només atorga el sacrifici per amor d'una dona humana. La jove Alcetis va descendir davant els meus ulls amb la rendició i l'orgull en la seva mirada. Es va sorprendre tan quan li vaig dir que ella no pertanyia a aquest regna, no en aquell instant, què no li corresponia, ni aquest destí, ni aquesta fi. En els seus bells ulls foscos només hi havia lloc pel desconcert i la por.
    La basarda vers la mort d'aquell en el lloc del qual volia morir.
    Però jo, jo què vaig ser arrossegada als inferns en contra de la meva voluntat. Jo, que a més a més de la meva dissort vaig poder emergir intermitentment a l'exterior i respirar l'oxigen amb només la companyia dels arbres , vaig tornar a sentir la suau brisa i a humitejar els cabells amb les pluges primaverals una vegada més.
    Mai més permetria què et quedessis aquí, nena enamorada, nena ximple que vas ser donada al teu espòs com un trofeu. Jo et salvaré Alcetis. Com salvaré a totes les dones mortals què els seus destins es trobin fugaçment en les meves mans.

    ResponderEliminar
  2. Cada vez que lo leo me gusta más la sonoridad en Catalán. =)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Si es verdad,és el mio escrito pero con otro paisaje...😉

      Eliminar
    2. Si es verdad,és el mio escrito pero con otro paisaje...😉

      Eliminar
  3. Vull humitejar els cabells amb les pluges primaverals (ara seria de la tardor) una vegada més...que refrescante suena, m'agrada!😉

    ResponderEliminar
  4. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar